El projecte educatiu de l’escola parteix de l’infant competent, amb capacitats i possibilitats de decisió, i com a protagonista de l’acció educativa. Amb una atenció a les necessitats individuals educatives, físiques i emocionals.
Té com a prioritat garantir el Benestar de l’infant, fent que la seva experiència i vivència a l’escola tingui lloc en un ambient relaxat, tranquil, de llibertat i respecte.
Per a nosaltres els pilars pedagògics de l’Escola Bressol són:
- Les relacions
“Per educar un infant fa falta tota la tribu” (proverbi africà)
Pensem l’escola bressol com un espai de relació entre els diferents agents que en formem part: infants, famílies, educadores, entorn (entès com a agent físic i social). L’establiment d’una xarxa de relacions entre tots és imprescindible per crear un clima de confiança i complicitat, necessari pel bon desenvolupament de la tasca educativa que es duu a terme des de l’escola. L’infant és un ésser social per naturalesa i, per tant, per créixer i desenvolupar-se necessita relacionar-se amb altres persones (adults i infants). De la qualitat d’aquestes relacions dependrà que es senti segur i confiat i pugui experimentar i descobrir-se a ell mateix i al seu entorn.
- La vida quotidiana
“Cada dia és únic” (Pepa Òdena)
La vida quotidiana és l’eix central de l’ambient educatiu. Tot el que té lloc cada dia a l’escola és una oportunitat d’aprenentatge. El que passa en les entrades i sortides, en els diferents espais tant interiors com l’exterior, en les situacions d’higiene, en les estones dels àpats, del descans, de les sortides,.. té un gran valor afectiu i relacional i amaga molts sabers.
Els detalls del que passa habitualment, el que solem anomenar rutines, tenen un gran pes educatiu. La manera en què les duem a terme, el com les fem, és el que les converteix en hàbit, com element propi de la nostra cultura i per tant és un element socialitzador.
- Els espais i el treball per grups reduïts
“L’espai és l’ànima de l’escola infantil” ( J. Quilghini)
Tots els espais de l’escola són educatius, plens de quotidianitat, promouen valors i afavoreixen les relacions i els aprenentatges, per això els planifiquem i dissenyem amb molta cura i els anem adequant segons les necessitats i interessos dels infants.
L’espai com a “tercer educador” mai és neutre, actua com a facilitador o inhibidor del procés de desenvolupament i aprenentatge. Per això creem contextos de joc que serveixin per afavorir, provocar i organitzar les relacions dels infants entre ells i l’entorn i també permetin plantejar qüestions, establir reptes, crear lligams, connectar coses,…
- El joc i experimentació
“El joc és el pont que uneix l’infant a la vida” (O. Decroly)
Constitueix l’activitat central de l’infant i és el seu llenguatge principal ja que a través seu es comunica amb el món. Parlar d’infància és parlar de joc. Jugar és una necessitat.
El joc és la manera que l’infant té d’interaccionar amb els objectes i les persones, la manera de conèixers a sí mateix, als altres i apropar-se al món que l’envolta i vèncer els conflictes amb els que es va trobant.
A través del joc l’infant experimenta, indaga, proba, s’equivoca i torna a fer, descobreix… i es fomenta la seva curiositat, intel·ligència, creativitat i la gestió de les emocions.
